Diners cotizats que no es gasten: la paradoxa persistent de la formació bonificada per Eulàlia Martínez
La formació bonificada permet a les empreses aprofitar recursos ja cotitzats per a millorar la capacitació dels seus equips i adaptar-se als canvis del mercat laboral
Les dades disponibles sobre el sistema de formació bonificada a Espanya dibuixen una realitat que es repeteix amb notable regularitat: una part molt significativa dels recursos destinats a la formació no arriba a utilitzar-se. Segons els informes publicats per la pròpia FUNDAE, entorn d'un 40% del crèdit disponible per a formació bonificada queda sistemàticament sense executar, malgrat tractar-se de fons que ja han estat cotitzats prèviament per empreses i persones treballadores a través de les seves aportacions a la Seguretat Social.
No es tracta d'un episodi aïllat ni d'una anomalia puntual, sinó d'un fenomen estructural que persisteix al llarg del temps. Any rere any, una part rellevant dels recursos dissenyats per a millorar la qualificació professional, impulsar l'actualització de competències i acompanyar els canvis del mercat laboral acaba retornant a l'Estat sense haver complert la seva finalitat.
Aquesta situació resulta especialment paradoxal en un context marcat per la transformació digital, l'aparició constant de nous perfils professionals i la necessitat creixent de formació contínua.
Uns diners que ja han estat cotitzats
Convé subratllar un aspecte clau que sovint es passa per alt: la formació bonificada no és una subvenció gratuïta. És un dret que es genera a partir de les cotitzacions que realitzen mensualment tant les empreses com les persones treballadores. Aquestes aportacions tenen com a objectiu explícit facilitar l'accés a accions formatives que reforcin la capacitació professional i la competitivitat empresarial.
Quan aquest crèdit no s'utilitza, no sols es perd una oportunitat de creixement i millora, sinó que es desaprofiten recursos que ja han estat aportats.
Es produeix així una doble pèrdua: econòmica, per la infrautilització de fons, i de coneixement, per la falta d'actualització de competències en un entorn cada vegada més exigent.
Un instrument a l'abast de tot tipus d'empreses
Un altre dels grans equívocs entorn de la formació bonificada és la idea de què es tracta d'un instrument pensat únicament per a grans empreses amb estructures de recursos humans consolidades. No obstant això, totes les empreses amb persones treballadores contractades, amb independència de la seva grandària o sector d'activitat, disposen de crèdit formatiu.
De fet, són precisament les petites i mitjanes empreses les que poden obtenir un major retorn d'aquest sistema. Amb una gestió adequada, la formació bonificada permet millorar competències clau, incrementar la productivitat i reforçar la competitivitat sense assumir costos addicionals, la qual cosa la converteix en una eina especialment valuosa per a organitzacions amb menor capacitat d'inversió.
L'exclusió dels autònoms, una assignatura pendent
Malgrat les seves potencialitats, el sistema presenta mancances rellevants. Una de les més significatives és que les persones treballadores autònomes no poden accedir a la formació bonificada, a pesar que també cotitzen per aquest concepte. Aquesta exclusió resulta difícil de justificar des d'una perspectiva d'equitat i coherència del sistema. Els autònoms constitueixen una peça essencial del teixit productiu, assumeixen elevats nivells de risc i han d'adaptar-se de manera constant als canvis econòmics i normatius. Igual que les empreses, necessiten formació contínua per a mantenir i fer créixer la seva activitat.
Com aprofitar millor el crèdit formatiu
L'elevat volum de fons infrautilitzats planteja la necessitat de revisar el funcionament del sistema. Des de l'àmbit empresarial s'han traslladat de manera reiterada diverses propostes per a facilitar un ús més eficaç del crèdit formatiu, especialment entre les empreses de menor dimensió. Entre elles destaquen:
- Incrementar la flexibilitat del sistema per a les microempreses, adaptant requisits i càrregues administratives a la seva realitat organitzativa.
- Ampliar els crèdits formatius anuals i permetre la seva acumulació en exercicis successius, evitant la pèrdua de recursos per limitacions temporals.
- Substituir el model de bonificació basat en mòduls econòmics prefixats per un sistema fonamentat en els costos reals de la formació, degudament justificats.
- Permetre la bonificació de la formació obligatòria, en la mesura en què contribueix directament a millorar la qualitat, la seguretat i la professionalització dels entorns de treball. L'aplicació d'aquestes mesures contribuiria a millorar l'eficiència del sistema i a reduir de manera significativa el volum de fons que queden sense utilitzar.
No deixar perdre el que ja és nostre
La formació bonificada és una eina clau per al desenvolupament professional i empresarial. No utilitzar-la implica renunciar a uns recursos que ja han estat cotitzats, precisament en un moment en el qual l'actualització de competències és més necessària que mai. Apostar per un sistema més flexible, inclusiu i adaptat a la realitat empresarial no és només una qüestió de gestió, sinó una decisió estratègica de país.
En aquest context, el paper de les entitats que actuen com a organitzadores i gestores resulta fonamental per a acostar el sistema a les empreses i garantir una utilització eficient, sobretot en el cas de microempreses i pimes amb menys recursos interns per a poder gestionar la formació de les seves plantilles.
Des de Cecot Formació i Desenvolupament, amb experiència en la gestió de la formació bonificada des de 2004, es treballa amb una visió integral que acompanya a les empreses en totes les fases del procés: des de la detecció de necessitats fins a l'avaluació de l'impacte real en el lloc de treball. Aprofitar el crèdit formatiu disponible no és només una qüestió administrativa. És una inversió en talent, competitivitat i sostenibilitat, i una oportunitat que el teixit empresarial no hauria de continuar deixant passar.
